A finals del mes de desembre, a mig matí tot caminant, anava amb un
amic a donar la volta l'estany. En passar pel costat de
l'estanyol vaig veure l'aigua con si fos un
mirall: blava, tranquil·la, planera, transparent, igual que un
vidre que deixava passar els reflexes del sol... una cosa
preciosa. Li dic al meu amic: espera't un moment. I com que sempre porto la màquina
de fotografiar, m'acosto a la vorera i faig aquestes fotos. De seguida vaig pensar quina
cosa tant maca que tindràs i en posar-les a l'ordinador, aquest és el resultat.
